lunes, 31 de mayo de 2010

Pujada@Serra dels Cairats>Puig des Teix>Pla de sa Serp

Proleg: Aquesta excursió l'he feta en 2 sortides perque es primer no disposava de temps suficient, aixi que vaig pujar a sa Serra dels Cairats i vaig baixar, deixant sa pujada final cap es Teix per es dia següent, també pujant per sa serra dels Cairats i baixant per es pla de sa Serp. Aquestes sortides formen part d'una recerca que estic fent per trobar es camí que uneix es Teix amb Sa Gubía i que finalitzaría a Bunyola, que esper trobar en futures sortides.

Distància recorreguda: 9,9 km
Desnivell acumulat:
681 m.
Durada: 5h aprox
Altura màxima: 1062 m.
On comença?: Urbanització S'Arxiduc

Descripció de s'itinerari: Poc abans d'arribar a Valldemossa, just després d'una curva tancada a l'esquerra hi ha una desviació a l'esquerra que mos du a s'urbanització de S'Arxiduc. Aparcam es coxo i cercam un camí de terra amb una senyalització que indica "Refugi". Agafam aquest camí i durant els següents 20 minuts atravessarem 3 portes, sa darrera tancada que superarem amb unes escales de pedra destinades a tal efecte.

Una vegada tornats a es camí, notarem que es camí se comença a empinar, fins que arribem a sa font des polls (senyalitzada). Aquest troç es bastant dur i convé no deixar-se s'ànima perque en arribar a sa desviació durem aproximadament només un 15% des camí, i lo que queda no es fluixet precissament. Quan arribam a sa font des polls, on trobam uns bancs per berenar i unes barbacoas (que ara estàn precintades, no se poden utilitzar) mos fixam que a la dreta hi ha una senyal "Serra dels Cairats" i un cami de pedra que segueix pujant, l'agafam, no es tan dur com lo que hem fet fins ara, pero encara així, sa costa es bastant "alegre".

Arribam a un punt en que hi ha una bifurcació, on triam sa opció de la dreta (o recte, segons se miri, direcció valldemossa, vamos) i hi seguim caminant. Es camí ara es mes suau i inclús te trams de baixada, fins que arribam a un punt on es camí es menos visible, pero hi ha fites que mos condueixen fins una paret seca que travessam, per finalment orientarmos amb ses fites que trobem fins a un mirador de sa serra, que es on vaig acabar sa excursió dia 30.

A partir d'aqui, tornam per ses nostres passes fins sa bifurcació abans mencionada, i en comptes de tornar cap a sa font des polls seguim recte, opció que vaig prendre dia 31.

Ara mos trobam ja en direcció puig des Teix, al camí hi trobarem un gran arbre enmig des camí, que superam sense problemes, per seguir per es mateix camí, fins que arribem a un punt on pràcticament només contam amb s'ajuda de ses fites per seguir, ja que es camí ara es dificilment diferenciable. Aquestes fites mos duen a una paret seca que creuam per es lloc on està mes derruida, alerta amb s'alambrada amb punxes, que sa maleta ha d'arribar adalt!!

En aquest punt no cerqueu camí, no n'hi ha, pero heu de saber que en sa direcció de sa marxa que heu duit fins ara, es cim des teix queda "adavant a la dreta" i cercant alguna fita i pintades vermelles, començarem a pujar en forta pendent desviant sa nostra direcció cada vegada mes a la dreta, per finalment trobar ja es vertex geodésic des Puig des Teix. Normalment a aquest cim hi fot un vent considerable, aixi que es meu consell es que si heu de fer fotos sempre hi hagi algú que l'aguanti, de lo contrari pot pegar per enterra fàcilment ^^

Ja mos disposam a baixar, aquesta vegada en direcció Pla de sa Serp, que es aquest pla atravessat per un cami (amb marques de rodes de coxo) que hi ha a sa part oposada des cim des Teix per sa qual hem accedit abans. Es caminet es bastant puta, amb pedres sueltes, pero resulta molt senzill de baixar fins que...

...sorpresa! una valla que fa 1 mes no hi era! estarà electrificada? en principi no la toc perque veig que els soports son de plastic, lo qual me fa sospitar que si que està electrificada, la vaig bordejant fins que trob una senyal penjada "valla electrificada"...genial, pues haurem de cercar sa manera de passar. Jo vaig cercar un pas des cami "original" i vaig passar per abaix de sa valla, pero imagin que hi ha algún altre puesto per passar (tot i que jo no l'he vist) sense fer tant es ganso.

Una vegada atravessam aquesta valla, seguim es camí en direcció font des polls, ja no se perd en cap moment, es molt fàcil de divisar, que mos durà finalment a Sa font des Polls (lloc on abans hem pres sa desviació cap a sa Serra dels Cairats). Ja només mos quedarà baixar tota sa costa inhumana que abans hem pujat, anau alerta perque es ben facil pegar una patinada i pegar amb es cul enterra.

Finalment tornam a passar ses 3 portes i arribam a es coxo (ben petats)

 Senyal indicadora des camí que hem agafat avui.


Galeria d'imatges (próximament)


viernes, 28 de mayo de 2010

Pujada@Puig des Teix

Pròleg: Pujada que vaig realitzar fa unes setmanes i que no he pensat en pujar fins ara, es una excursió molt agraida que passa per caminets interessants i te unes pendents en alguns moments que mes val haver berenat fort.

Distància recorreguda:7 km aprox
Desnivell acumulat:
678 m.
Durada: 4h aprox
Altura màxima: 1062 m.
On comença?: Urbanització S'Arxiduc

Descripció de s'itinerari: Una vegada aparcat es coxo cercam una pista ben marcada amb un cartell que posa "refugi" i començam a caminar, fora corda i sense aturar, practicament en linea recta uns 3km, després trobam una curva a la dreta per on segueix es camí pero noltros optam per continuar lo mes recte possible per dins es torrent que forma un cami pedregós.

Passam 2 parets seques bastant deteriorades i mos trobam ja dins lo que es s'antiga industria del carbó, on podrem contemplar (o no) un antic "poligon industrial" tal i com debia ser en aquella època. Continuam, tot recte i sense por, fins que arribat un moment veurem que no es viable seguir per es torrentet aquest, giram sa vista a la dreta en es sentit en es que caminàvem fins ara i mos desviam a es camí principal (es que hem deixat quan hem vist sa curva), hi arribam i ara se comença a posar fea sa cosa.

Camí de formigó, molt empinat, moltes curves, molt de desnivell...mal rollo pero aquest és es moment mes dur de tota s'excursió, aixi que si el superam després tot serà mes light. Una vegada fetes unes 7 curves trobam un merendero amb 2 indicacions, Serra dels Cairats i Font des Polls. Tiram cap a sa Font des Polls, es camí segueix empinat un parell de curves mes i arribam a es refugi on, a sa sombra, podem fer un glop d'aigua i menjar un platanito per continuar amb forces.

Hi ha un moment que es camí asfaltat se torna pista forestal, i gira a l'esquerra, el seguim. Es un camí digam "coster" per on convé no pegar per enterra, i desde on podem divisar Galatzó per primera vegada durant es dematí. Seguim per aquesta pista, no te massa misteri, fins que arribam a un SUPER MOJÓN (o super fita) que mos indica que hem de girar a la dreta.

**Aqui jo vaig fer un "scouting" a es camí que segueix recte fins coronar una cima secundària on jo pensava s'acababa sa variant des cami, pero vaig comprovar que es camí segueix direcció "valldemossa" i el vaig deixar pendent per recorrer un altra dia.

Giram a la dreta, pujam una petita paret i en breve vorem un avis que posa que està prohibit es pas perque hi ha "reses bravas". Cuentos xinos, per bravos noltros, pujam s'escala que hi ha preparada a tal efecte i seguim es camí.

Una vegada arribem a s'explanada principal vos recoman que seguiu un moment es cami "gros" que segurament te marques de rodes fins on comença a baixar, ja que es un mirador natural bastant espectacular desde on podreu mirar gran part de sa Serra de Tramuntana desde adarrera, cosa poc usual.

Una vegada hem disfrutat de sa vista i mos hem fet 4 fotos super xaxis, tornam fins on hem trobat es cruce amb es cami "de coxo" i giram a l'esquerra per començar s'ascens final al cim, basta seguir ses fites, no te pérdua, es un poc dur a moments pero no vos durà mes de 10 minuts arribar al cim.

Una vegada adalt, trobam el vertex geodésic, feim un poc es coio, menjam algo i disfrutam de ses vistes. Si voleu vistes un poc mes "alpines" vos recoman que abans d'arribar al cim gireu a l'esquerra (en el sentit de sa darrera pujada) i aneu cap a un cim secundari desde on disfrutareu d'unes vistes millors que desde es mirador des camḿi de coxo que vos he contat abans.

Ara mos preocupam de com hem de baixar, ja que no tenc ni idea de com baixar i arribar a es coxo per un altra camí, pero ho intentam. En principi pareix senzill, seguim unes fites que mos van baixant tira a tira, pero poc a poc i degut a ses plujes que hi ha hagut darrerament ses fites van desapareguent i ho deixen tot a sa nostra capacitat d'orientació. 

Així pues, i com va ser molt "jahovorem" sense reparar molt en els detalls, de moment vos recoman que torneu per on hem vengut, ja que sa tornada que vaig realitzar aquell dia va ser bastant bestia i perillosa.

Panoramica desde un cim secundari
Galeria fotogràfica (próximament)
Track GPS (próximament)




viernes, 21 de mayo de 2010

Pujada@Puig de Galatzó

Próleg: Un dels clàssics des senderisme mallorquí, curta pero amb trams molt forts, personalment es una de ses meves preferides, degut a sa varietat des terreny, ses vistes i sa quantitat d'opcions que tenim de desviar-mos.

Distància recorreguda: 4,3km
Desnivell acumulat:
567 m.
Durada: 3h aprox
Altura màxima: 1027 m.
On comença?: Font des pí

Descripció de s'itinerari: Desde sa font des pí, que deixam a ma dreta, iniciam es nostro camí seguint una pista sense asfaltar que puja en forta pendent. Quan es camí descriu una curva a l'esquerra, vorem una desviació a la dreta amb una fita bastant grossa.

Aquest camí mos durà a fer una serie de zig zags per dins es bosc fins arribar a es coll des Carniceret, on trobarem una torre de vigilancia. Aqui hem de cercar una senyal vertical d'on surt un camí a sa nostra esquerra i un altra que segueix prácticament recte, triarem es que segueix recte. Ara seguim pujant, potser aquest és es troç mes complicat de seguir pero si mos fixam a ses fites tampoc tendrem molt de problema. 
Ara hem arribat a un punt on hi ha una senyal indicadora amb una flexa, i dues gran fites en forma de "porta", que creuarem per començar a dirigir-mos a sa rosseguera que creuarem per on mos indiquen ses fites. Es molt important que creueu per sa "porta" de fites ja que si vos dona per seguir cap a l'esquerra anireu per un camí que condueix a un barranc bastant perillos.

Una vegada creuada sa rosseguera es camí es bastant clar, el seguim sense dubtar, tenguent en compte que ara s'està empinant es tema i que encara mos queda lo mes complicat per fer, aixi que convé que mos ho prenguem amb tranquilitat.

Poc a poc notarem que es cami se va suavitzant, bona senyal, significa que estam aprop de s'explanada on hi ha sa senyalització cap a es cim des Puig de Galatzó i cap a es Boal de ses Serveres.

Noltros en aquesta excursió triam pujar a es cim des Galatzó, deixant s'excursió des Boal de ses Serveres (que mos duría a Estellencs) per un altra dia. Notareu que a sa senyalització, on posa "puig de Galatzó" hi ha un petit apunt que posa 20 minuts de sofriment o algo aixi. Mos donam per avisats, ja que aquests darrers 20 minuts seràn bastant durs, amb molts de graus d'inclinació i alguns llocs per on haurem de trepar.

Començam a pujar per on mos indica sa senyal, es bastant sencill seguir es camí i ademés hi ha fites que indiquen es camí per tot, fins que arribam a una part on es camí rodetja es cim. Ara mos queda pujar un petit troç de camí que mos conduira a un lloc on ja no hi ha cami i nomes veim roca, pero seguim trobant fites que mos indiquen per on hem de caminar i trepar.

Arribam a una petita explanada desde on ja tendrem molt bones vistes, ja no queda res, divisam a sa paret dreta segons pujam 2 lineas a sa roca, en triam una per on treparem  i una vegada adalt, deixant sa paret a adarrera nostre, començar a caminar cap a l'esquera per pujar els darrers 5 metres fins a es punt geodésic que mos indica que som finalment al cim.

Moment per fotos, bocadillos, sobrassades i botifarrons, convé fer un bon descans, ja que sa baixada, es molt dura per ses cames i acabará amb ses poques forces que vos quedin si la feis tot d'una que arribeu al cim.

Per tornar vàrem caminar per es mateix cami que haviem vengut ja que si deixam es coxo a sa font des pí no hi ha altre manera d'arribar-hi de manera humana (se pot tornar per s'esclenxa pero es un poc locura, que ja relatarem a una altra pujada)

Cim@Puig de Galatzó
 
Es grup el vàrem formar:
-Carlos Asencio
-Berto Sánchez




Pujada@Sa Gubia

Pròleg:Aquesta excursió mos permetrà pegar un passeig per Bunyola, passejar per es camí de s'Alqueria d'Avall i veure algunes cases i possesions "especials" per finalment pujar a sa Gubía. És un itinerari de dificultat molt fàcil, per tota la familia, i que podem fer en hora i mitja mes o manco.

 Distància recorreguda: 11kms
Desnivell acumulat:
396m

Durada: 3h aprox
Altura máxima: 609m
On comença?: Parking ca'n Guali

Descripció Itinerari: Deixarem es coxo a ca'n Guali, que es un parking que hi ha adavora una construcció inacabada, i on comença es camí de s'Alqueria d'Avall que seguirem fins creuar sa carretera de Soller. En arribar a ses cases de s'Alqueria d'Avall hem d'agafar es camí de Muntanya, que pasa per sa finca de don Biel Canyellas (ex-president Balear), que no mos va posar cap problema per passar.

Desde aquest punt fins a es coll de sa Gubía hi ha 39 curves en pendent moderada, si mos fixam hi ha drasseres per fer, pero algunes poden desorientar o inclus transformarse en bastant complicades depenguent de sa meteorología. Seguint sa pista, quan s'ha guanyat suficient altura trobarem una bifurcació des camí des mirador i es refugi de Leandre Ximenis a es collet situat entre es puig de sa Gubía.

Per tornar vàrem optar per fer enrera per on haviem vengut, agafant algunes petites drasseres molt mes fàcilment visibles mentres devallam.

 Bunyola desde es cim de Sa Gubía

Grup format per:

-Gisela Ferreras
-Carlos Redondo
-Álvaro Medina
-Josep Sebastià
-Jane Leich
-Aina Leza
-Tomeu Cerdà
-Xisco Chacón
-Carlos Asencio
-Joan Real
-Marta Real
-Marta Lliteras
-Berto Sánchez

Track GPS (próximament)
Galería fotográfica (próximament)



jueves, 20 de mayo de 2010

Pujada@Puig Tomir per Menut

Pròleg: Típica excursió "jahovorem" a sa que feia molts d'anys que no pujavem per aquest camí...o aixó pensavem fins que hi vàrem ser. Passarem per s'embotelladora de Binifaldó, una font on podrem omplir ses botelles d'aigua, per llocs d'inclinació molt elevada i camins pedregosos un poc putes.

Distància recorreguda: 11.550 metros
Desnivell acumulat:
604m
Durada: 3h 30'
Altura máxima: 1107m
On comença?: Cases de Menut

Descripció de s'itinerari: Deixarem ses cases de Menut a la dreta i creuarem sa porta que mos condueix a Binifaldó. Es camí asfaltat per es que caminam va pujant molt lleument, arribant a un replà i finalment baixa un poc en arribar a ses cases de Binifaldó.

Deixam aquestes cases a l'esquerra i seguim per es camí asfaltat, que realitza dos curves molt tancades (de fet podeu fer dressera) i arriba finalment a s'embotelladora. Aqui trobarem sa font des Pedregaret, on podem aprovisionar-mos amb aigua. Mos situam de cara a s'acces a s'embotelladora, vorem a la dreta que neix un camí que va adavora de sa reixa de s'embotelladora, fins que trobem una rosseguera adavant nostro, on girarem a la dreta, seguint per es cami, ara en forta pendent.
Aquest camí mos durà a realitzar una serie de zig-zags per superar sa rosseguera per sa part mes alta de sa mateixa. A partir d'aqui hi ha un moment que pareix que es camí desapareix pero nomes hem de seguir ses pintades vermelles i a la vegada camí mes evident per arribar a un punt on sa pendent es mes forta, on hi ha instal.lat un cable metàlic que mos servirà per ajudar a pujar.

Una vegada arribam a es pas es un bon moment per fer una petita pausa, beure un poc d'aigua, fer un riuet, i preparar-mos per es tram final que mos durà uns 25 o 30 minuts mes a bon ritme.

A partir d'aqui i deixant es pas a sa nostra esquena tirarem cap a la dreta per un camí format per uns escalons de pedra, novament ses pintades vermelles mos indiquen sense cap possibilitat de pérdua es camí a seguir. Una vegada superats els escalons es camí gira a l'esquerra i se dirigeix fins un pas format bàsicament per roca, on tornarem trobar uns escalons de ferro que mos ajudaràn a superar s'obstacle.

Per últim ja hi ha vàries opcions i cims, pero noltros vàrem seguir per es centre cap a es cim que queda a l'esquerra venguent d'es camí abans indicat, deixam un cim a la dreta i arribam a es cim on hi ha es punt geodésic. En aquest moment mos trobam a 1107m d'altura i podem disfrutar d'una panoramica genial de ses badies de Pollença i Alcúdia, es un bon moment per fer-se cuatre fotos i pegar una mossegada.

Per baixar triam tornar per on hem vengut, un altra dia tornarem per una ruta alternativa un poc mes locura i molt mes llarga.



Es grup el formàren:

Berto Sánchez
Toni Ferrer AKA: Toni Mojón





miércoles, 19 de mayo de 2010

Pujada@Puig de Massanella

Pròleg: Aquesta es sa variant SUD des Puig de Massanella, que també se pot realitzar venguent caminant desde Mancor. Un altra dia la pujarem per es costat nord que permí es mes salvatge.


Distància recorreguda: 12.560m
Desnivell acumulat:
573m
Durada: 4h aprox
Altura máxima: 1367m
On comença?: Coll de sa Bataia



Descripció de s'excursió: Començam aquesta excursió caminant uns 200m en direcció inca, deixant es coll de sa bataia adarrera nostro. Travessam es pont que creua es torrent i cercam un desvio de GR222 (ruta que transcurreix entre Lluc i Artà) i l'agafam en direcció Caimari.

Passam una font que deixarem a la dreta i seguim per es camí fins que trobem una bifurcació, on triarem l'opció de sa dreta (curva tancada) ja que s'altre mos duria a seguir es GR222. Ara mos trobam a es cami de Comafreda, el seguim fins arribar a una obertura des bosc, on trobam ses cases de comafreda. Aquí hem de desviar es nostro cami a s'opció de mes a la esquerra, ara ja sense pérdua seguirem per un camí on hem de mirar be on posam es peu perque si ha plogut ses setmanes anteriors segurament hi brollarà aigua per tot.

Seguint aquest camí arribarem a uns pilons indicadors on vorem que desde aquest punt, podriem tirar cap a Mancor, cap a Lluc o cap a es puig. EvidentAment començam a caminar direcció Puig i tot d'una entrarem dins un caminet que puja sense massa inclinació. Arribats aqui nomes heu de seguir ses fites o inclús es punts vermells que hi ha per tot es camí, passant per una petita rosseguera i seguint de nou ses fites, arribarem a un nou punt senyalitzador, on se veu a un costat "PUIG - FONT" i a s'altra "FONT - PUIG". Se refereix a sa font de s'Avenc, on vaig triar aturarme de tornada, aixi que per pujar vaig triar sa variant "PUIG - FONT".

Pujant pujant es camí se converteix en pedregós, i nomes hem de continuar seguint ses marques vermelles o ses fites, de qualsevol manera tot mos condueix a es cims (Massanella te 2 cims diferenciats). Una vegada arribam a es replà pedregós desde on ja veurem es cims, hem de divisar un teix (es s'unic arbre que hi ha a tot es terreny que ara divisam) i el fixam com a proxim objectiu. Si volem visitar sa casa de nevater, està ubicada en direcció oposada a es teix, aunque si teniu temps vos recoman una visita per coneixer un poc mes d'aprop aquesta construcció.

Mos dirigim ja cap es teix, que deixarem a la nostra dreta seguint un camí marcat amb fites, a es principi poc inclinat pero que se va "emputant" a mida que anam apropant-mos a es cim. No cerqueu un punt geodesic per trobar es cim, perque no hi es, només queda sa base i sa placa aixi que haurem de seguir ses fites per arribar a es cim oest, que es es que jo vaig visitar. Ara resulta un moment perfecte per fer un parell de fotos i menjar/beure alguna cosa. També si vos fa ganes podeu visitar s'altra cim, es fàcilment accesible i hi podeu arribar triant s'opció mes evident, no resulta gens complicat.

Una vegada reposades ses forces, mos dirigim cap a sa cima est on hem de trobar unes fites (mirant sa cima a l'esquerra) que mos duràn a es cami de tornada, per sa font de s'Avenc, aquest camí es un poc mes "salvatge" que es que hem triat per pujar, amb troços aeris, i se converteix en necessaria l'utilització de mans per mantenir s'equilibri.

De tota manera resulta entretengut i si hi anam amb bones no te cap tipo de perill, aixi que seguim cercant ses fites, ja que aqui es camí es inapreciable, i mos dirigim cap a sa font, que trobarem uns 10 minuts després d'haver començat a baixar. Sa visita me pareix molt recomenable, un lloc fosc i desconegut amb una aigua transparent com potser poques n'havia vist abans.

Després de sa visita, miram a l'esquerra donant s'esquena a sa font i seguim cercant fites, que ja poc a poc s'aniran ficant dins una pista forestal fàcilment divisable. Seguim sa pista fins a sa bifurcació amb es pilons que haviem divisat abans i mos fixam que vein des cami marcat com "FONT - PUIG".

Ara nomes hem de "descaminar" tot lo fet fins a aquell moment, per tornar finalment fins es coll de sa bataia a per es nostro coxo.



Apunts:
Aquesta pujada està considerada per algunes asociacions de senderisme, turisme rural i excursionisme com sa pujada REINA de sa Serra de Tramuntana, per exemple es "grupo excursionista del fomento de turismo"






Ruta@Cúber

Pròleg: Ido ja tornam a ser aqui en Toni i jo amb un dematí libre, no se si hi ha res mes perillós. Avui realitzam un recorregut bastant salvatge, amb trams sense senyalitzar, parets que cauen, arbres caiguts que tapen es camí...ah! i un remojón final que mos va acabar d'alegrar es dematí!

Distància recorreguda: 17.560m

Desnivell acumulat: 1610m
Durada: 300minuts (aprox)
1r Cim: Puig de sa Rateta 1113m
2n Cim: Puig de l'Ofre 1093m
Anada: Parking de Cúber, pujant es Puig de sa Rateta
De sa Rateta a l'Ofre: flanquejant es Puig de na Franquesa: 1067m
Tornada: per coll de l'Ofre (per Soller) i camí vell de l'Ofre fins a es parking de Cúber.

Descripció de s'itinerari: Començam s'excursió amb calma, ja que avui farem mes 17km. Si heu aparcat a es parking de s'entrada de Cúber el primer que feim es passar per es pòrtic que hi ha, està sempre obert. Continuam es camí que mos durà fins a sa presa, que no creuam, sinó que seguim per es camí que apareix enfront nostro, a l'esquerra d'una petita caseta. Ara caminam per es torrent de l'Almadrava, el qual anam bordetjant, fins que arribam a una pendent bastant pronunciada, desde aquí se veu una gran figuera enmig des torrent, devora una canal ben gorda, és es nostre següent punt de ruta.

Una vegada hem arribat a sa figuera caminam per aquesta part de sa canal, mantenguent sa mirada a la dreta on d'aqui poc vorem una fita que mos indica on hem de creuar aquest petit canal. Una vegada aquí hem arribat a s'unic moment de "confusió" de sa pujada, ja que no hi ha fites, heu de intentar cercar fites mes adalt, a la dreta a sa direcció a sa qual heu creuat sa canal.

Una vegada arribeu a sa primera fita, ja no hi ha pèrdua, es camí se transforma en un camí empedrat mes o manco ben conservat, que va fent forma de serp mentres puja. A uns 400m des cim es camí desapareix però nomes heu de seguir ses fites per arribar, no revisa cap tipo de problema.

Ara se complica un poc es tema, hem de baixar per es coll des gats, que es on hi ha sa paret seca entre na Franquesa i sa Rateta. Una vegada arribam a sa paret (es camí es empinat, alerta amb ses roques que cauen en tropitjar) que hem de creuar. OJO! mirau de creuar-la per el final o per algun tram que ja estigui tirat, ja que no es gens estable.

Una vegada creuada sa paret es camí es bastant poc visible, però si intentau mantenir l'Ofre ubicat, simplement heu de seguir envant envant, sense perdre massa altura, fins que arribeu a una explanada on hi ha una cruïlla de camins.

Per pujar a l'Ofre heu de seguir a l'esquerra, i ara si voreu una pista que es molt fàcil de seguir fins al cim, passant per un bosc de pins molt bastant espès fins a el cim.

Una vegada al cim, tenim una de ses millors panoràmiques de sa Serra de Tramuntana, desde on vorem pràcticament tota sa serra degut a s'ubicació privilegiada de l'Ofre.

Per baixar triam es camí fins es coll den Poma, i després mos dirigirem cap es coll de l'Ofre. Anam molt alerta a perdre es camí ja que no està molt transitat, està ple d'arbres caiguts i es MOLT SENCILL perdre's per aquest petit bosc. Una vegada arribam a una paret seca que queda a la nostra esquerra, la creuam i mos dirigim a una gran fita que està sobre una roca de tamany considerable. Agafam es camí de la dreta (s'altra mos duria a Orient) i començam a caminar per es coll de s'Ofre en direcció Soller, fins que arribam a es cami nou de l'Ofre, que es un camí que se creua amb un tram de GR221, que mos durà de manera senzilla i sense pèrdua fins on hem aparcat es coxo.

Abans d'arribar i dins es mateix GR221 trobam un petit torrent a es qual aprofitam per refrescar-mos. Es un bon lloc per fer-ho ja que mos queden 30 minuts per arribar a es coxo i si tornam entre les 12 i les 16:00 (a primavera i estiu) mos pegarà es sol fins que arribem finalment a es nostro coxo.

 Panoràmica desde es cim des Puig de L'ofre