Mostrando entradas con la etiqueta Cúber. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Cúber. Mostrar todas las entradas

lunes, 30 de mayo de 2011

Subida@Tossals Verds

Sepi cumpliendo con su ritual habitual, un calvo espectacular.
Son aproximadamente las 18.00h de la tarde cuando recojo a Sepi en su casa, el sol apremia pero las ganas de subir a algún lado nos dan la energía para ignorar el calor.

Aparcamos en sa Font des Noguer, nos equipamos y empezamos a caminar, íbamos de nuevo acompañados por Mad, mi perro, ya todo un experto en este tipo de excursiones.

Avanzamos pegados al canal de trasvase del Gorg Blau a Cúber, caminando a buen ritmo y buscando las sombras, para no asarnos antes de tiempo. Al acabar el canal nos adentramos en el encinar, protegidos al fin del sol, sin duda la sombra del bosque de encinar es única, caminar entre esas sombras, entre esos troncos y esas hojas hace que subir se convierta casi en un paseo, pese a hacerlo a un ritmo considerablemente alto.

Lo suficientemente alto como para tener que hacer una parada a media subida para beber un poco nosotros, así como para darle algo de beber a Mad, las piernas empiezan a notar que la subida entre el encinar no es una broma precisamente, pero estamos dispuestos a seguir a ese ritmo al reanudar la marcha.

Llegamos a un altiplano, justo detrás del morro de n'Almaluxt, donde nos desviamos a la izquierda en nuestro sentido de la marcha para dirigirnos hacia la cima de Tossals Verds, subiendo un poco a lo loco, muy rápido, lo cual propició que en vez de subir directamente a la cima noroeste, fuéramos a parar primero a la cima sudeste...

...pero eso solo fue como hacer una pequeña escala, pues al final acabamos subiendo las 2 cimas, separadas por unos 150 o 200 metros en línea recta.

Una vez arriba nos ventilammos una bolsa de pistachos y le dimos de comer a Mad, para seguidamente empezar a bajar corriendo como locos, pues eran las 8.30 y debíamos estar en una cena a las 21.30 en Palma.

Al bajar corriendo descubrimos casi sin querer la adrenalina de bajar campo a través corriendo y pese a estar a punto de despeñarnos en algunas ocasiones, seguro que fué el empujoncito inicial, seguro que lo repetimos.

Tardamos 14 minutos en perder 550m de desnivel, al final llegamos a Palma bastante cansados, y solo 30 minutos tarde.

miércoles, 19 de mayo de 2010

Ruta@Cúber

Pròleg: Ido ja tornam a ser aqui en Toni i jo amb un dematí libre, no se si hi ha res mes perillós. Avui realitzam un recorregut bastant salvatge, amb trams sense senyalitzar, parets que cauen, arbres caiguts que tapen es camí...ah! i un remojón final que mos va acabar d'alegrar es dematí!

Distància recorreguda: 17.560m

Desnivell acumulat: 1610m
Durada: 300minuts (aprox)
1r Cim: Puig de sa Rateta 1113m
2n Cim: Puig de l'Ofre 1093m
Anada: Parking de Cúber, pujant es Puig de sa Rateta
De sa Rateta a l'Ofre: flanquejant es Puig de na Franquesa: 1067m
Tornada: per coll de l'Ofre (per Soller) i camí vell de l'Ofre fins a es parking de Cúber.

Descripció de s'itinerari: Començam s'excursió amb calma, ja que avui farem mes 17km. Si heu aparcat a es parking de s'entrada de Cúber el primer que feim es passar per es pòrtic que hi ha, està sempre obert. Continuam es camí que mos durà fins a sa presa, que no creuam, sinó que seguim per es camí que apareix enfront nostro, a l'esquerra d'una petita caseta. Ara caminam per es torrent de l'Almadrava, el qual anam bordetjant, fins que arribam a una pendent bastant pronunciada, desde aquí se veu una gran figuera enmig des torrent, devora una canal ben gorda, és es nostre següent punt de ruta.

Una vegada hem arribat a sa figuera caminam per aquesta part de sa canal, mantenguent sa mirada a la dreta on d'aqui poc vorem una fita que mos indica on hem de creuar aquest petit canal. Una vegada aquí hem arribat a s'unic moment de "confusió" de sa pujada, ja que no hi ha fites, heu de intentar cercar fites mes adalt, a la dreta a sa direcció a sa qual heu creuat sa canal.

Una vegada arribeu a sa primera fita, ja no hi ha pèrdua, es camí se transforma en un camí empedrat mes o manco ben conservat, que va fent forma de serp mentres puja. A uns 400m des cim es camí desapareix però nomes heu de seguir ses fites per arribar, no revisa cap tipo de problema.

Ara se complica un poc es tema, hem de baixar per es coll des gats, que es on hi ha sa paret seca entre na Franquesa i sa Rateta. Una vegada arribam a sa paret (es camí es empinat, alerta amb ses roques que cauen en tropitjar) que hem de creuar. OJO! mirau de creuar-la per el final o per algun tram que ja estigui tirat, ja que no es gens estable.

Una vegada creuada sa paret es camí es bastant poc visible, però si intentau mantenir l'Ofre ubicat, simplement heu de seguir envant envant, sense perdre massa altura, fins que arribeu a una explanada on hi ha una cruïlla de camins.

Per pujar a l'Ofre heu de seguir a l'esquerra, i ara si voreu una pista que es molt fàcil de seguir fins al cim, passant per un bosc de pins molt bastant espès fins a el cim.

Una vegada al cim, tenim una de ses millors panoràmiques de sa Serra de Tramuntana, desde on vorem pràcticament tota sa serra degut a s'ubicació privilegiada de l'Ofre.

Per baixar triam es camí fins es coll den Poma, i després mos dirigirem cap es coll de l'Ofre. Anam molt alerta a perdre es camí ja que no està molt transitat, està ple d'arbres caiguts i es MOLT SENCILL perdre's per aquest petit bosc. Una vegada arribam a una paret seca que queda a la nostra esquerra, la creuam i mos dirigim a una gran fita que està sobre una roca de tamany considerable. Agafam es camí de la dreta (s'altra mos duria a Orient) i començam a caminar per es coll de s'Ofre en direcció Soller, fins que arribam a es cami nou de l'Ofre, que es un camí que se creua amb un tram de GR221, que mos durà de manera senzilla i sense pèrdua fins on hem aparcat es coxo.

Abans d'arribar i dins es mateix GR221 trobam un petit torrent a es qual aprofitam per refrescar-mos. Es un bon lloc per fer-ho ja que mos queden 30 minuts per arribar a es coxo i si tornam entre les 12 i les 16:00 (a primavera i estiu) mos pegarà es sol fins que arribem finalment a es nostro coxo.

 Panoràmica desde es cim des Puig de L'ofre